Què és la informàtica?

1.       INFORMATICA: Conjunt de ciències, tècniques o activitats relacionades amb el tractament automatitzat de dades. En la informàtica hi convergeixen els fonaments de les ciències de la computació, la programació i les metodologies pel desenvolupament de programari, així com els tòpics selectes d'electrònica. S'entén per informàtica la unió sinèrgica del còmput i de les comunicacions. La informàtica s'utilitza en múltiples tasques, per exemple en l'elaboració de documents, en el control de processos i robots industrials, en telecomunicacions i vigilància, en el desenvolupament de jocs, etc.

2.      L'ARQUITECTURA de COMPUTADORES: és el disseny conceptual i l'estructura operacional fonamental d'un sistema de computadora. És a dir, és un model i una descripció funcional dels requeriments i les implementacions de disseny per a diverses parts d'una computadora, amb especial interès en la forma en què la unitat central de procés (UCP) treballa internament i accedeix a les adreces de memòria.

PARTS: L'ordinador rep i envia la informació a través dels perifèrics per mitjà dels canals. La UCP és l'encarregada de processar la informació que li arriba a l'ordinador. L'intercanvi d'informació s'ha de fer amb els perifèrics i la UCP. Totes aquelles unitats d'un sistema exceptuant la UCP es denomina perifèric, per la qual cosa l'ordinador té dues parts ben diferenciades, que són: la UCP (encarregada d'executar programes i que aquesta composta per la memòria principal, la UAL i la UC) i els perifèrics (que poden ser d'entrada, sortida, entrada-sortida i comunicacions).

INVENTOR: John von Neumann (Nom original hongarès, Margittai Neumann János Lajos) (Budapest, 1903 - Washington, 1957) científic, físic i matemàtic. Considerant per alguns com un dels més importants científics del segle XX.

Ja des de ben xicotet va mostrar geni i bona memòria, realitzant complicades operacions matemàtiques o poguent inclòs memoritzar pagines completes de la guia telefònica. Sense anar molt a classe, obtingué brillants qualificacions en matemàtiques a l'Universitat de Budapest. De 1921 al 1923 va estudiar química a Berlín i, després, és va graduar en Enginyeria química a Zurich. Es doctorà en Matemàtiques als vint-i-tres anys i amb vint-i-cinc ja era considerat un geni per a la comunitat de matemàtics. Al 1933 junt a Alexander, Veblen, Einstein, Morse i Weyl es va convertir en un dels grans sis primers professors de matemàtiques del institut per a l'Estudi Avançat de Princenton (USA) on va estar per a la resta de la seua vida.

LLENGUATGE de PROGRAMACIÓ: és un llenguatge informàtic usat per controlar el comportament d'una màquina, normalment un ordinador. Cada llenguatge té una sèrie de regles sintàctiques i semàntiques estrictes que cal seguir per escriure un programa informàtic, i que en descriuen l'estructura i el significat respectivament. Aquestes regles permeten especificar tant la classe de dades amb què treballarà el programa com les accions que realitzarà. Mentre que alguns llenguatges es defineixen per una especificació formal (un document), altres són definits oficiosament per una implementació concreta (un compilador).

Actualment existeixen milers de llenguatges de programació, i se'n creen de nous contínuament. Alguns dels més extensos són ASM, C, C++, C# i Java.

XARXA INFORMÀTICA: és un grup interconnectat de computadors. La finalitat principal per la creació de una xarxa és compartir els recursos i la informació en la distancia, assegurar la confiabilitat i la disponibilitat de la informació, augmentar la velocitat de transmissió de les dades i reduir el cost general d'aquestes accions.

Les xarxes es classifiquen segons el nivell en què es du a terme la comunicació. Així, per exemple, hi ha xarxes a nivell físic (LAN, Ethernet..), xarxes informàtiques virtuals que corren sobre Internet, etc. Hi ha dues grans maneres de classificar els nivells, el model OSI i el model TCP/IP.El model OSI, estructura cada xarxa en 7 capes amb funcions concretes però relacionades entre elles, el model TCP/IP es redueix a 4 capes. Altres classificacions, vistes a continuació, són: per escala, per relació funcional o per topologia.

SISTEMA OPERATIU: és el conjunt dels diferents programes que controlen el funcionament d'un ordinador. Les seves funcions, entre d'altres, consisteixen a gestionar les transferències d'informació internes, procurar la comunicació de l'ordinador amb els operadors, controlar l'execució dels programes amb la detecció dels errors, encadenar automàticament les feines, optimitzar els recursos (memòria, unitat aritmètica, etc), carregar i descarregar automàticament els programes en funció de l'espai de memòria i dels diferents perifèrics.

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL (IA): és una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament d'algorismes que permet a una màquina (habitualment un computador) prendre decisions intel·ligents o, si més no, comportar-se com si tingués una intel·ligència semblant a la humana.

Determinar si un ordinador realment es comporta de manera intel·ligent és complex. Hi ha moltes definicions de què és exactament la intel·ligència artificial. La més estesa és la de John McCarthy (1995), que afirma que "és fer que una màquina es comporti d'una manera que seria considerada intel·ligent en un humà."

Es considera l'avi de la intel·ligència artificial al britànic Alan Turing que, al llarg de la Segona Guerra Mundial i sota els auspicis del servei d'intel·ligència britànic, va començar a fonamentar les bases del que avui coneixem com a intel·ligència artificial.

Existeixen diferents tipus de coneixement i mitjans de representació del coneixement. El qual pot ser carregat en l'agent pel seu dissenyador o pot ser après pel mateix agent utilitzant tècniques de aprenentatge.