Els més buscat en 2011

- Què és internet?
Internet és una xarxa pública i global de ordinadors interconnectats mitjançant el protocol d'Internet i que transmeten les dades mitjançant commutació de paquets. Internet és la unió de milions de subxarxes domèstiques, acadèmiques, comercials i governamentals.
Un dels serveis que utilitza Internet com a mitja de transmissió i que ha tingut més èxit és la World Wide Web.Altres serveis són el correu electrònic, la transmissió d'arxius, les converses en línia, la missatgeria instantània, la transmissió de contingut i comunicació multimèdia telefonia, televisió, els butlletins electrònics, l'accés remot a altres dispositius, i molts altres protocols que no segueixen un estàndard sinó que són privats, com per exemple els que puguin usar els jocs en línia.



- Orígens

Internet es basa en una xarxa de caràcter militar creada pel Departament de Defensa dels Estats Units. El 29 d'octubre de 1969 arrencava a la UCLA (Universitat de Califòrnia de Los Ángeles) el primer node d'aquesta xarxa, anomenada ARPANET. Peròel naixement d'Internet, es produí l'1 de gener de 1983, amb la primera xarxa de llarg abast (WAN) basada en tecnologia TCP/IP, posada en marxa per la National Science Foundation dels EUA. Al 1995, aquesta xarxa s'obrí als interessos comercials.Durant la dècada dels 90 la xarxa guanyà en densitat. L'agost de 1991, publicà el projecte World Wide Web, i dos anys després Tim Berners-Lee inicià la creació de l'HTML i HTTP.


- Què es necessita per a connectar-se
Normalment es paga a un proveïdor d'accés a Internet en forma de tarifa plana per poder accedir a la xarxa. També hi ha modalitats de pagament en funció del volum de dades transmès (connexions mòbils). La connexió gratuïta també és força típica en el Wi-Fi, servei comú en biblioteques, hotels, aeroports i alguns bars.

Connexió telefònica convencional 

Usant la Xarxa Telefònica Commutada com a medi de transmissió de dades.
· Mòdem: estan limitats a una velocitat màxima de connexió de 56 Kbps.
· ADSL: entre 4 i 20 Mbits de baixada i 512 Kbps de pujada. Te molta més velocitat que la connexió amb mòdem.







Connexió per satèl·lit
Poc comuna en usuaris domèstics. Ofereix altes velocitats de baixada. Mentre que la retransmissió de pujada s'ha de fer mitjançant una connexió telefònica.




Connexió mòbil
· GSM (2G)
· UMTS (3G)

                                       PLC

Utilitza els cables d'electricitat per a transmetre les dades. Els mòdems PLC es connecten a una presa de corrent i a l'ordinador. Solució per a llocs rurals on la centraleta és prou allunyada per poder rebre ADSL. Una variant «domèstica» d'aquest tipus de mòdems s'utilitza com a sistema d'interconnexió entre dos o més equips utilitzant la xarxa elèctrica d'una vivenda en lloc d'utilitzar un cable o una connexió WiFi per a connectar-los. Això permet tenir el router de connexió a Internet en una habitació i l'ordinador en una altra, connectats a través de la xarxa elèctrica de l'habitatge.




- Serveis que ofereix la xarxa


World Wide Web
La WWW és un conjunt de protocols que permet, de forma senzilla, la consulta d'arxius d'hipertext. Probablement el servei més conegut. Dins aquí les pàgines més populars són, discutiblement, Google.com, Yahoo.com, YouTube.com, Fotolog.com, Wikipedia.org, MySpace.com, FaceBook.com, MSN.com. Tot i que molta gent usa els termes Internet i WWW indistintament, és important remarcar que no són el mateix.

Correu electrònic
El correu-e o E-mail permet enviar missatges de text de forma anàloga al correu ordinari. Els dos serveis més populars que ofereixen correu electrònic gratuïtament a són GMail i Hotmail. El correu-e permet afegir arxius al text a través del que es coneix com MIME.

Compartiment de fitxers
Vàries tecnologies permeten compartir fitxers. Des d'un adjunt en un e-mail, o un servidor FTP (arquitectura client servidor), o les famoses xarxes P2P (Emule, Napster, BitTorrent...), on són freqüents les descàrregues de música en mp3, vídeos en DivX.
El fet que avui en dia tot el que es pugui reduir a text, imatge, vídeo i so pot ser enviat per Internet a molt baix cost, ha fet que les grans indústries encarregades de la seva distribució.

Trucades telefòniques
Voice Over IP (Skype). Hi ha en procés una convergència digital. Per una banda, mitjançant passarel·les, es permet des d'internet trucar a telèfons convencionals a preus reduïts. Per altra banda, també s'estan fabricant telèfons similars als convencionals que funcionen sobre tecnologia IP. Si a això ajuntem la gran quantitat de xarxes Wi-Fi existents, les possibilitats són molt grans.

Televisió per Internet
Usant les xarxes P2P de compartició de fitxers, s'estan experimentant de transmetre televisió a través d'internet, en una tecnologia anomenada P2PTV (Joost, Zattoo). També hi hauria una tècnica més convencional de client-servidor anomenada IPTV.

Xat
Missatgeria instantània i IRC, fòrums, webcams.
Altres serveis minoritaris

- Estructura de la web 

• Estructura d'arbre o jeràrquica: A partir d'una pàgina de benvinguda o portal (arrel) s'obren unes seccions (branques) que al seu torn contenen múltiples pàgines web (fulles) 
• Estructura lineal: a partir d'una pàgina de benvinguda o portal es succeeixen les següents pàgines una darrere l'altra com si es tractés d'un llibre. 
• Estructura en xarxa: Les pàgines que formen el lloc web s'enllacen unes amb altres segons els seus continguts en una espècie de xarxa en la qual no s'aprecia cap tipus de jerarquia.

- Elements que componen la URL 
Tota URL està composta per diverses parts:

•   Protocol mitjançant el qual s'accedeix al document (http, ftp ...)
•   Nom del domini
•   Nom de la carpeta del servidor en què està el document
•   Nom del document 

- Programes de navegació 
·Safari--> és un navegador web desenvolupat per Apple per al seu sistema operatiu Mac OS X. La versió 3 estarà disponible per a Windows XP i Windows Vista.
·Chromium-->és un projecte de navegador web de codi obert, a partir del com es basa el codi font de Google Chrome
·Google Chrome--> és un navegador web desenvolupat per Google i compilat amb base a components de codi obert com el motor de renderitzat de WebKit i la seva estructura de desenvolupament d'aplicacions (Framework)
·Internet Explorer-->conegut comunament com IE, és un navegador web desenvolupat per Microsoft per al sistema operatiu Microsoft Windows des de 1995.
·Mozilla-->és una suite d'Internet lliure, gratuïta, i multiplataforma que consta d'un navegador web, un client de correu electrònic un editor HTML i un client IRC.
Camino per a Mac OS X-->és un navegador web per a Mac OS X basat en el Mozilla. El canvi més important que compté és una interfície amb implementació Cocoa nativa (respectant, així, els models dels Mac OS).


- La barra de navegació  
Barra d'eines de Navegació predeterminada.
Quan executes Firefox per primera vegada, la barra d'eines de Navegació conte els següents elements:

Windows 7 and Vista

Icono	Descripción
	Ir a la página anterior o a la página siguiente del historial
	Recargar esta página
	Parar la carga de esta página
	Abrir la(s) página(s) de inicio

Windows XP

Icono	Descripción
	Ir a la página anterior o a la página siguiente del historial
	Recargar esta página
	Parar la carga de esta página
	Abrir la(s) página(s) de inicio

Barras de herramientas de Direcciones y Búsqueda

Mostrar	Descripción
	En la barra de Direcciones se muestra la dirección de la página web actual. Si quieres ir a una página web nueva, escribe una URL y después presiona Enter.
	En la barra de Búsqueda puedes explorar la Web usando el motor de búsqueda que elijas. Si quieres buscar un término nuevo, escribe la cadena de texto en la barra de Búsqueda y después presiona Enter.

- Pràctica de navegació per diferents webs

www.google.es 

www.facebook.es

www.wikipedia.es

www.msn.es

www.blogger.es

www.youtube.es

www.fotolog.es

www.myspace.com

www.tuenti.es

www.twitter.es

Monserrat

Aquesta presentació tracta sobre l'excursió feta a Monserrat. Que aquesta presentació la he pogut crear amb la pagina web de PhotoSnack, fent-la fes bonica i creativa.

ACTIVITATS WINDOWS

Aquest llibre tracta de unes activitats que ens ha propussat el prefessor. Al fer les activitats en un Word em convertit el document en un llibre amb el programa de la pagina ISSUU.

SISTEMES OPERATIUS

He fet un power point dels sistemes operatius. Que tracta de Windows, Mac OS X i Linux, de les seves noves creacions, els seus fundadors i molt més que podras veure si l'obres.
Ho he penjat al Slideshare i despres al meu bloc com a nova entrada anomenada SISTEMES OPERATIUS.

PERIFERICS

3. Esbrina què és la UCP. Enumera els elements que la componen i descriu quines funcions fa.

Unitat central de procés (UCP): s’encarrega del control de l’ordinador,

processant instruccions per a això. Hi podem distingir:

— Unitat aritmeticològica (UAL): s’encarrega del processament de

dades i permet fer operacions simples, com ara suma, resta i desplaçament.

— Unitat de control (UC): s’encarrega de dur a terme el control, és a dir,

de generar els senyals necessaris per activar els elements de l’ordinador

en funció de les instruccions.

— Registres: memòria interna del processador que proporciona les dades

a la unitat aritmeticològica i en la qual aquesta emmagatzema el resultat

de les seves operacions.

4. Descobreix quins processadors s’estan instal·lant actualment en els ordinadors que es venen a les botigues d’informàtica.

• INTEL CORE 2 QUAD Q8300 2.50GHZ LGA775 BOX
• AMD ATHLON II X4 645 AM3 BOX
• CPU INTEL CORE I3 550 4M S.1156 BOX
• CPU INTEL PENTIUM D.CORE E6700 S.775 TRAY
• PROC. INTEL CELERON E3400 2.6GHZ 1M BX80571E3400
• INTEL CORE 2 DUO E7600 3.06GHZ LGA775 BOX
• INTEL DUAL CORE E6800 3.33GHZ BOX
• AMD PHENOM II X6 1055T 2.80GHZ AM3 TRAY
• INTEL CORE I3 560 3.33GHZ BX
• INTEL CORE I5 650 3.20GHZ TRAY
• INTEL CORE I5 760 2.8GHZ 8MB BOX
• CPU INTEL CORE I7 2600K S.1155 TRAY

5. Explica quina és la funció dels perifèrics i com els classificaries.

Perifèrics: permeten enviar i rebre informació del món exterior a l’ordinador

i a la inversa.

Perifèrics d’entrada: són dispositius que permeten que l’usuari introdueixi informació a l’ordinador (les dades fl ueixen des del perifèric cap a l’ordinador). Alguns exemples de perifèrics d’entrada són: 

teclat, ratolí, escàner, micròfon o càmera digital.

Logitech Wireless Desktop MK320 - Teclado Inalámbrico - Español  31 € nuevo

Logitech G19 Keyboard for Gaming - Teclado Cableado - Español  135 € nuevo

• Perifèrics de sortida: són dispositius que usa l’ordinador per mostrar els resultats a l’usuari (extreure la informació); és a dir, les dades fl ueixen des de l’ordinador cap a l’exterior. Alguns exemples de perifèrics de sortida són:

monitor, impressora, plòter o altaveus.

Samsung SyncMaster E1920N - 18.5" - pantalla ancha Matriz activa TFT Pantalla LCD  73 € nuevo

HP ZR24w - 24" - pantalla ancha Matriz activa TFT Pantalla LCD con Hub USB  308 € nuevo

• Perifèrics d’entrada i sortida: compleixen les funcions d’enviar i rebre dades a l’ordinador, o des d’ell. Hi ha alguns perifèrics d’entrada i sortida que s’anomenen d’emmagatzematge.Alguns exemples de perifèrics

d’entrada/sortida són: 

mòdem, discos fl exibles, llapis de memòria USB, targeta de xarxa, targeta de so, etcètera.

TDK TRANS-IT USB 2.0 4gb Color azul  5 € nuevo

PENDRIVE 32gb CORRSAIR FLASH VOYAGER survivor gtr 82.80€  

6. Com es pot classificar el software? Quines diferències trobes entre els diferents grups?

Segons l’estàndard 729 d’IEEE, es pot definir software com la «suma

total dels programes de còmput, procediments, regles, documentació

i dades associades que formen part de les operacions d’un sistema

de còmput».

• Software de sistema: aïlla en la mesura del possible els detalls específics de

l’ordinador particular. Aquest grup de programes és constituït principalment

per:

— Sistema operatiu: és la base software de qualsevol ordinador, permet

treballar amb l’ordinador i s’hi instal·la la resta de tipus de software.

— Drivers o controladors de dispositius: programes que permeten que el

sistema operatiu es comuniqui amb els perifèrics.

• Software de desenvolupament: programes que permeten crear altres

programes (eines que ajuden un programador a escriure un software nou).

Se solen conèixer amb el nom de llenguatges de programació i n’hi ha una

multitud en l’actualitat (per exemple: Java, C##, C++, Pascal, Cobol, PHP, ASP,

etcètera).

• Software d’aplicació: programes que s’executen sobre el software de sistema

i permeten que els usuaris facin tasques específiques (processadors de

textos, bases de dades, fulls de càlcul, presentacions, Internet, compressors,

programes educatius, finances, etcètera).

 

Què és la informàtica?

1.       INFORMATICA: Conjunt de ciències, tècniques o activitats relacionades amb el tractament automatitzat de dades. En la informàtica hi convergeixen els fonaments de les ciències de la computació, la programació i les metodologies pel desenvolupament de programari, així com els tòpics selectes d'electrònica. S'entén per informàtica la unió sinèrgica del còmput i de les comunicacions. La informàtica s'utilitza en múltiples tasques, per exemple en l'elaboració de documents, en el control de processos i robots industrials, en telecomunicacions i vigilància, en el desenvolupament de jocs, etc.

2.      L'ARQUITECTURA de COMPUTADORES: és el disseny conceptual i l'estructura operacional fonamental d'un sistema de computadora. És a dir, és un model i una descripció funcional dels requeriments i les implementacions de disseny per a diverses parts d'una computadora, amb especial interès en la forma en què la unitat central de procés (UCP) treballa internament i accedeix a les adreces de memòria.

PARTS: L'ordinador rep i envia la informació a través dels perifèrics per mitjà dels canals. La UCP és l'encarregada de processar la informació que li arriba a l'ordinador. L'intercanvi d'informació s'ha de fer amb els perifèrics i la UCP. Totes aquelles unitats d'un sistema exceptuant la UCP es denomina perifèric, per la qual cosa l'ordinador té dues parts ben diferenciades, que són: la UCP (encarregada d'executar programes i que aquesta composta per la memòria principal, la UAL i la UC) i els perifèrics (que poden ser d'entrada, sortida, entrada-sortida i comunicacions).

INVENTOR: John von Neumann (Nom original hongarès, Margittai Neumann János Lajos) (Budapest, 1903 - Washington, 1957) científic, físic i matemàtic. Considerant per alguns com un dels més importants científics del segle XX.

Ja des de ben xicotet va mostrar geni i bona memòria, realitzant complicades operacions matemàtiques o poguent inclòs memoritzar pagines completes de la guia telefònica. Sense anar molt a classe, obtingué brillants qualificacions en matemàtiques a l'Universitat de Budapest. De 1921 al 1923 va estudiar química a Berlín i, després, és va graduar en Enginyeria química a Zurich. Es doctorà en Matemàtiques als vint-i-tres anys i amb vint-i-cinc ja era considerat un geni per a la comunitat de matemàtics. Al 1933 junt a Alexander, Veblen, Einstein, Morse i Weyl es va convertir en un dels grans sis primers professors de matemàtiques del institut per a l'Estudi Avançat de Princenton (USA) on va estar per a la resta de la seua vida.

LLENGUATGE de PROGRAMACIÓ: és un llenguatge informàtic usat per controlar el comportament d'una màquina, normalment un ordinador. Cada llenguatge té una sèrie de regles sintàctiques i semàntiques estrictes que cal seguir per escriure un programa informàtic, i que en descriuen l'estructura i el significat respectivament. Aquestes regles permeten especificar tant la classe de dades amb què treballarà el programa com les accions que realitzarà. Mentre que alguns llenguatges es defineixen per una especificació formal (un document), altres són definits oficiosament per una implementació concreta (un compilador).

Actualment existeixen milers de llenguatges de programació, i se'n creen de nous contínuament. Alguns dels més extensos són ASM, C, C++, C# i Java.

XARXA INFORMÀTICA: és un grup interconnectat de computadors. La finalitat principal per la creació de una xarxa és compartir els recursos i la informació en la distancia, assegurar la confiabilitat i la disponibilitat de la informació, augmentar la velocitat de transmissió de les dades i reduir el cost general d'aquestes accions.

Les xarxes es classifiquen segons el nivell en què es du a terme la comunicació. Així, per exemple, hi ha xarxes a nivell físic (LAN, Ethernet..), xarxes informàtiques virtuals que corren sobre Internet, etc. Hi ha dues grans maneres de classificar els nivells, el model OSI i el model TCP/IP.El model OSI, estructura cada xarxa en 7 capes amb funcions concretes però relacionades entre elles, el model TCP/IP es redueix a 4 capes. Altres classificacions, vistes a continuació, són: per escala, per relació funcional o per topologia.

SISTEMA OPERATIU: és el conjunt dels diferents programes que controlen el funcionament d'un ordinador. Les seves funcions, entre d'altres, consisteixen a gestionar les transferències d'informació internes, procurar la comunicació de l'ordinador amb els operadors, controlar l'execució dels programes amb la detecció dels errors, encadenar automàticament les feines, optimitzar els recursos (memòria, unitat aritmètica, etc), carregar i descarregar automàticament els programes en funció de l'espai de memòria i dels diferents perifèrics.

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL (IA): és una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament d'algorismes que permet a una màquina (habitualment un computador) prendre decisions intel·ligents o, si més no, comportar-se com si tingués una intel·ligència semblant a la humana.

Determinar si un ordinador realment es comporta de manera intel·ligent és complex. Hi ha moltes definicions de què és exactament la intel·ligència artificial. La més estesa és la de John McCarthy (1995), que afirma que "és fer que una màquina es comporti d'una manera que seria considerada intel·ligent en un humà."

Es considera l'avi de la intel·ligència artificial al britànic Alan Turing que, al llarg de la Segona Guerra Mundial i sota els auspicis del servei d'intel·ligència britànic, va començar a fonamentar les bases del que avui coneixem com a intel·ligència artificial.

Existeixen diferents tipus de coneixement i mitjans de representació del coneixement. El qual pot ser carregat en l'agent pel seu dissenyador o pot ser après pel mateix agent utilitzant tècniques de aprenentatge.